Què és i a qui afecta?
El Ministeri d’Hisenda ha publicat l’Ordre HAC/1198/2025, de 21 d’octubre, que aprova els models oficials de l’Impost Complementari mínim global.
Aquesta norma completa la regulació iniciada amb la Llei 7/2024 i el Reial decret 252/2025, i estableix com les grans empreses i grups multinacionals hauran de declarar i pagar aquest nou tribut.
L’ordre va entrar en vigor el 30 d’octubre de 2025 i és aplicable a exercicis iniciats a partir del 31 de desembre de 2023.
Què és l’Impost Complementari?
L’Impost Complementari busca garantir que els grups multinacionals i nacionals de gran magnitud tributin almenys un 15% de tipus efectiu global.
L’Impost Complementari afecta a:
- Grups multinacionals i nacionals de gran magnitud.
- Entitats constitutives radicades a Espanya que formin part d’aquests grups.
- Grups amb xifra de negoci consolidada de més de 750 milions d’euros en almenys 2 dels 4 exercicis anteriors.
Queden exclosos de l’impost complementari:
- Entitats d’inversió.
- Entitats la tributació de les quals ja compleix el mínim exigit.
Quins són els tres models principals de l’Impost Complementari?
Els tres models principals de l’Impost Complementari són:
– Model 240: Comunicació de l’entitat declarant
- Objectiu: Informar l’AEAT sobre quina entitat del grup presentarà la declaració informativa.
- Qui ha de presentar-ho: Totes les entitats constitutives d’un grup a Espanya, encara que una sola entitat pot presentar-lo en nom de totes.
- Terminis de presentació:
- Període de transició: fins al 30 de juny de 2026.
- Exercicis posteriors: abans dels tres últims mesos previs al tancament del termini de presentació de la declaració informativa.
- Contingut: Identificació de l’entitat matriu o designada, dates del període impositiu, jurisdicció de presentació i substitut del contribuent.
– Model 241: Declaració informativa de l’Impost Complementari
- Objectiu: Detallar l’estructura del grup, les entitats constitutives i la informació necessària per calcular el tipus efectiu i l’impost complementari.
- Qui ha de presentar-ho: Totes les entitats constitutives a Espanya, tret que la declaració ja hagi estat presentada per l’entitat matriu o una entitat designada.
- Terminis de presentació:
- Període de transició: dins dels dos mesos previs al 30 de juny de 2026.
- Exercicis posteriors: fins a l’últim dia del quinzè mes posterior al tancament del període impositiu.
- Contingut: Dades de totes les entitats del grup, càlcul del tipus efectiu global, atribució d’impostos per jurisdicció i opcions exercitades per cada entitat.
La declaració es rebutjarà si conté errors i haurà de reexpedir-se corregida.
– Model 242: Autoliquidació de l’Impost Complementari
- Objectiu: Determinar i ingressar el deute tributari de l’impost complementari.
- Qui ha de presentar-ho: Contribuents de l’impost i, si escau, substituts del contribuent.
- Terminis de presentació:
- Període de transició: dins dels 25 dies naturals posteriors al divuitè mes després del tancament de l’exercici.
- Exercicis posteriors: dins dels 25 dies naturals posteriors al quinzè mes posterior al tancament de l’exercici.
- Contingut: Identificació del període impositiu, entitat declarant, grup al qual pertany, matriu última, contribuents substituïts i detall del càlcul de l’impost.
Quin serà el règim transitori de l’Impost Complementari?
Durant els primers exercicis s’estableix un període de transició:
- Model 241 (declaració informativa): s’ha de presentar abans del 30 de juny de 2026.
- Model 242 (autoliquidació): es pot presentar a partir del 30 de juny de 2026, dins dels 25 dies següents.
- Pagaments per domiciliació bancària: per als grups amb exercici que tanqui el 31 de desembre, podran pagar entre l’1 i el 20 de juliol de 2026.
Això atorga terminis especials als primers exercicis mentre empreses i Hisenda s’adapten al nou sistema.
Declaració informativa simplificada
S’aplica en determinades situacions per reduir la càrrega administrativa:
- Per a exercicis entre 2028 i 2030.
- Per a jurisdiccions que no generen impost complementari o en què l’impost és nul gràcies als anomenats ports segurs.