Condicions laborals clares i previsibles: què estableix la nova normativa?

Claus perquè les empreses apliquin el Reial decret 723/2026 sobre informació laboral

El Reial decret 723/2026 introdueix una exigència que nombroses empreses d’Aragó encara tenen pendent: assegurar-se que tots els seus empleats coneguin de manera precisa les condicions en què treballen. No preparar-se abans de la seva plena aplicació pot donar lloc a sancions i, a més, deteriorar un element essencial per a qualsevol organització: la confiança dels seus treballadors.

Algunes companyies utilitzen des de fa temps models de contracte que no han actualitzat. Altres notifiquen canvis en horaris o complements variables per mitjans que no permeten demostrar adequadament la comunicació. També hi ha empreses sense un sistema definit per assegurar-se que cada integrant de la plantilla coneix les regles que s’apliquen al seu lloc.

Aquest reial decret trasllada a l’ordenament espanyol disposicions europees que persegueixen relacions laborals més transparents. La seva entrada en vigor, el 5 d’octubre de 2026, revisa els deures d’informació de les empreses i dona més importància a una qüestió que moltes tractaven com un simple tràmit: explicar de manera adequada les condicions de treball.

Les principals novetats del Reial decret 723/2026

El text reconeix el dret del personal a conèixer de manera clara, completa i actualitzada els aspectes fonamentals de la seva feina. Entre aquests hi ha les hores i la seva distribució, els diferents conceptes salarials, el centre on es presta servei, les regles del treball a distància quan n’hi hagi, els tràmits vinculats a la fi del contracte i les possibilitats de formació. Són matèries que, en no poques companyies, no tenien una explicació documental suficient.

La diferència més rellevant està en la manera de facilitar les dades. Ja no n’hi ha prou que la resposta aparegui al conveni o en una normativa interna allotjada a la intranet. Cal fer arribar la informació a cada persona, poder demostrar aquest lliurament i oferir un contingut que s’entengui, en lloc de limitar-se a remetre a documents generals.

En particular, s’estableixen aquestes pautes:

  • La comunicació ha de constar per escrit, ja sigui en suport físic o digital. Si s’utilitzen mitjans electrònics, el contingut s’ha de poder consultar, desar i imprimir, i l’empresa ha de conservar constància del seu enviament o recepció.
  • El moment de la comunicació canvia en funció del seu contingut:
    • Dades bàsiques de la relació laboral (article 3): s’han de lliurar abans que comenci el treball.
    • Informació complementària quan hi hagi un desplaçament internacional: s’ha de facilitar abans de viatjar.
    • Canvis en les condicions: s’han de notificar tan aviat com sigui possible i mai després del dia en què comencin a aplicar-se.
  • Quan es tracti de treballadors amb discapacitat o amb capacitat intel·lectual límit, no n’hi ha prou amb complir el tràmit de lliurament: també cal procurar que puguin accedir al contingut i comprendre’l.

Aquest nou enfocament obliga moltes organitzacions a revisar les seves pràctiques, especialment les pimes i les empreses de logística i serveis que han crescut de pressa sense implantar procediments estables per incorporar i gestionar personal.

Revisar les debilitats abans d’una actuació d’Inspecció de Treball

La mesura prioritària és comprovar la situació de partida. Es tracta de recórrer tot el procés laboral, des que algú signa el seu contracte fins que finalitza la seva vinculació amb l’empresa, per saber quins passos estan ben resolts i quins necessiten millores.

Contractes i comunicació de les condicions fonamentals

Convé començar examinant els documents disponibles i verificar:

  • Que els contractes que continuen en vigor continguin totes les mencions requerides per la nova regulació.
  • Que els canvis rellevants, com variacions de jornada, trasllats o ajustos de salari, s’hagin comunicat de la manera correcta i dins de l’antelació prevista.
  • Que es conservin justificants de recepció, respostes escrites o altres evidències que provin que el treballador va rebre la informació.

Un problema habitual, encara que no sempre evident, és que cada empleat tingui documents preparats amb criteris diferents. Així, un contracte signat el 2019 podria mancar de dades que avui s’exigeixen i, si la relació laboral continua activa, aquesta mancança pot ocasionar un incompliment.

Hi ha, tanmateix, una precisió per als contractes anteriors a la vigència del reial decret. En aquestes relacions, l’empresa només ha de proporcionar la informació quan l’empleat la demani expressament, i disposa de 30 dies hàbils des de la petició. Per contra, qualsevol canvi de condicions que es produeixi des del 5 d’octubre de 2026 s’ha de notificar dins dels terminis generals, encara que ningú hagi sol·licitat prèviament aquesta comunicació.

Els mitjans utilitzats per informar la plantilla

També és important revisar els canals de comunicació, no únicament el contingut dels contractes. La norma exigeix que les notícies arribin de manera real als seus destinataris. Per això cal comprovar si els correus corporatius, les plataformes d’empleats, els lliuraments personals o els escrits deixen prova verificable i serveixen per a tot el personal, inclosos els qui tenen menys coneixements digitals o treballen en horaris especials.

Pensem en una persona destinada al torn de nit: té el mateix dret a estar informada que algú que treballa en una oficina. Si l’empresa només es comunica mitjançant una plataforma amb claus que caduquen i no tots poden consultar, hi ha una deficiència de funcionament que no s’arregla simplement redactant millors contractes.

Quines conseqüències pot tenir no adaptar-s’hi

Incomplir el Reial decret 723/2026 pot originar multes administratives, però les conseqüències per a l’empresa van més enllà. Hi ha almenys tres àmbits de risc que mereixen atenció:

  1. Actuacions inspectores. La Inspecció de Treball i Seguretat Social comprova, entre altres qüestions, si es respecten els drets d’informació del personal. Una queixa presentada per algú que ja no treballa a l’empresa, una revisió d’un sector o una visita iniciada d’ofici poden revelar documents incomplets que, quan es detecten, són difícils d’esmenar a temps.
  2. Conflictes judicials. Si un empleat qüestiona un canvi en les seves condicions o la finalització del seu contracte perquè assegura que no va rebre la informació deguda, l’empresa tindrà una posició processal més feble si no pot demostrar que va informar correctament. A Aragó, els jutjats socials han conegut en els últims anys més controvèrsies d’aquesta classe, especialment relacionades amb horaris i conceptes variables de la nòmina.
  3. Reputació i clima laboral. La manca de claredat dificulta mantenir professionals en plantilla, empitjora les relacions amb els representants sindicals i afavoreix ambients de treball marcats per la desconfiança. En un mercat com l’aragonès, on falten determinats perfils tècnics i operatius, aquestes conseqüències es poden traduir en costos concrets.

Convertir una exigència legal en una millora de l’organització

Revisar els procediments de recursos humans per complir aquest reial decret no només permet disminuir el risc de sancions. També ofereix l’oportunitat d’establir una manera de treballar basada en la claredat, cosa que no s’aconsegueix d’un dia per l’altre ni resulta senzill d’imitar.

Quan la plantilla sap quin salari pot esperar, quin és el seu horari, com pot progressar i quins procediments s’apliquen en les diferents situacions, solen reduir-se les discrepàncies. També és més fàcil integrar noves incorporacions i els responsables dediquen menys temps a aclarir confusions o atendre reclamacions que s’haurien pogut evitar.

Des de la prevenció de riscos organitzatius, ordenar aquests deures informatius no exigeix necessàriament grans despeses en tecnologia ni adoptar un mètode específic. L’imprescindible és analitzar les pràctiques existents i estar disposat a modificar aquelles que no ofereixen resultats adequats.

Les empreses acostumades a sistemes de gestió amb estàndards internacionals, com els de la família ISO, o a revisions de compliment solen partir amb avantatge: documentar, justificar i comprovar les seves actuacions ja forma part de la seva rutina. Per a les altres, aquesta normativa pot ser l’ocasió de posar en ordre processos ajornats durant anys.

Mesures que pot començar a aplicar la teva empresa

Una opció pràctica és efectuar una revisió del compliment laboral centrada en les obligacions del Reial decret 723/2026. Aquesta anàlisi ha de contemplar tres fronts:

  1. Els contractes i altres documents laborals que estan actualment en ús.
  2. Els sistemes amb què es lliura informació i es notifiquen decisions.
  3. La possibilitat d’acreditar cada comunicació feta.

Després de localitzar les mancances, caldrà ordenar-les en funció de la seva gravetat i elaborar un programa de correcció que respongui a qüestions concretes:

  • Quines actuacions s’han de modificar o completar.
  • Quina data límit s’estableix per a cada canvi.
  • Quina persona se n’encarregarà.

Alhora, convé comprovar que la direcció i els qui gestionen el personal entenen amb exactitud l’abast de la normativa. En força empreses, aquest coneixement es concentra en una o dues persones, la qual cosa genera una dependència i una debilitat innecessàries.

Podria la teva empresa demostrar ara mateix que tots els seus treballadors han rebut la informació que els correspon sobre les seves condicions d’ocupació?

Quan no es pot respondre afirmativament sense dubtes, convé començar a corregir-ho.

La regulació abasta qualsevol empresa que tingui empleats per compte d’altri, sigui gran o petita. Tanmateix, aquests deures d’informació s’apliquen únicament a relacions laborals de més de quatre setmanes de durada.